dilluns, 21 d’abril del 2008

Ja estem a dilluns a veure que ens depara la setmana. Ara tinc una agenda que es molt important que apunti tot el que tinc pendent, qualsevol errada pot significar no fer quelcom important i el no apuntar una visita o una reunió pot significar cagar-la, es per això que es molt important que abans de quedar en fer quelcom tinc que revisar l’agenda e intentar quadrar-ho tot.

Aquesta setmana tinc dos coses fora , aquest cop a Barcelona i tres dies a Fira.

2 Dilluns es un dia important estic a Fira, sense a donar-me e anat directament al meu antic lloc de treball. Si avui toca Fira però es per fer l’ultima entrega i traspàs del meu lloc de treball.

Avui en baix comprometre a estar present a la reunió de caps de l’àrea amb el Agustí Cordón.

Per fi després de quasi 20 anys a la casa tindre un Director General assegut a la mateixa taula escoltant el que jo penso de com fem- la feina.

Ha estat un reunió molt distesa . L’Agustí ha pres forces notes, nosaltres ens esforçaven en fer veure que no hi era però ha estat impossible, la seva imatge era allí, escoltant, prenen notes i fen preguntes.

Estàvem tots un xic nerviosos, uns mes que altres però en definitiva nerviosos, no tots teníem el ple convenciment de el que diria cada u de nosaltres, sobre tot els caps no les tenien totes de com reaccionaríem alguns de nosaltres.

Jo m’he comportat correctament fins que en un moment determinat de la reunió m’agafa’t la vena sentimental, ha estat una situació mol tensa fins al final, m’he quedat bloquejat, les paraules no en sortíem de la boca, s’ha tocat el punt mes feble de mi, el pensar que no estimo els projectes que he compartit durant tant temps.

L’Agustí ha estat fenomenal, al finalitzar la reunió m’ha felicitat per l’escrit que vaig publicar , jo l’e correspost amablement.

Vull deixar de pensar en tot això i mirar endavant, queda molta feina a fer a Fira amb l'aspecte social, el meu compromís es amb els companys de Fira , amb tots sense distinció.

No vull angoixar-me, tinc que seguir endavant per a mi i per tots els companys que m’ha fet i en faran costat.