Un cop passada la ressaca de la diada de Sant Jordi tornem a la realitat.

Avui tinc reunió de conveni a Fira.

Serà una reunió atapeïda, el comitè presenta la contraproposta a la proposta de la contraproposta de la proposta de l'empresa.

Quin en volic no.

Be ha estat una exposició i explicació de cada un dels punts a tractar de la negociació.

Com ja sabeu no puc profunditzar massa mes al respecte.

En la mateixa reunió, hi ha hagut una reunió dins la reunió de la Comissió paritària.

Per els que sou neòfits sobre el tema la Comissió paritària , com be diu la paraula existeix una paritat amb el numero dels integrants d'aquesta comissió, hi han el mateix numero d'integrant tant per part de l'empresa com per part del comitè, també i assisteixen els delegats sindicals del Sindicats representats, en aquest cas CCOO i UGT (esta per orde alfabètic).

Aquesta comissió es l'encarregada de interpretar el conveni col·lectiu en cas de conflicte, i les seves interpretacions tenen caràcter de llei interna.

Quant algú o un col·lectiu denuncia que existeix una interpretació errònia del conveni aquesta comissió actua e interpreta el significat i l'esperit del articulat.

Tan mateix les decisions es tenen que reflectir en un acta per si hagués una denuncia al jutjat per part del denunciant.

En aquest blog us aniré explicant diferents aspectes de com funcionen els comitès i les seves comissions, així també fem una mica de “culturilla sindical”, us sembla be?

Un cop acabada i debatuda la consulta a la paritària e interpretada la qüestió sobre l'article 37 del nostre conveni, apa ara si voleu saber de que va, tindreu que buscar el conveni de Fira al DOG i veure que diu l'article 37, us cabo de posar deures, jejejeje.

Com deia un cop acabada la reunió de la paritària , ha pres la paraula “lo jefe”, es ha dir el Gabriel. Avui presentaven des de la comissió de catalogació el mètode que ens agradaria que s’implantés a Fira. Es un mètode específic de la Diputació de Barcelona , que fan servir la majoria d'ens públics i que te el recolzament tant de UGT com de CCOO ( ara es alfabètic a l’inrevés). La presentació la fet el Gabriel en nom de CCOO,però també hi ha col·laborat a la mateixa, poc però hi ha col·laborat, el Manuel, representant del sindicat UGT.

La presentació ha durat una mica mes del esperat, hi hem acabat a les 14:30 aproximadament.

Jo havia quedat per dinar amb un bon company i ja m’havia trucat un parell de vegades , dient-me que el seu estomac no aguantava mes.

Ha estat molt be el dinar, conversa amena en un lloc tranquil al costat de Fira , hem anat al restaurant del Hotel Ayre Gran Via, que com podeu veure a les fotos esta força be i no es massa car.

El menjar molt bo però la companyia per a mi ha estat el millor del dinar, feia temps que no dinava amb aquest company, l’ultima vegada deu fer 3 o 4 mesos. Tenim una bona relació d’amistat i el que si que fem es parlar per telèfon bastant sovint, així sabem com va la vida de cada un de nosaltres.

Ara feia dies que volíem anar a dinar i poder parlar de coses que normalment no es podem dir per telèfon.

Un cop acabat el dinar m’ha acompanyat al nou despatx que tinc a Fira, així d’aquesta manera sap on soc i si algun cop es perd per Barna ja sap on trobar-me.

Ens va passar el temps volant, amb converses tan amenes no et dones compte i con deia el rellotge de casa l’avi “TEMPUS FUGIT”.

Jo tenia que pujar a Torelló per que aquell vespre tenia una reunió important , el Jordi explicaria com acabat la Sociovergencia a l’Ajuntament, i que ens deixa definitivament com el primer partit a l’oposició, i tan parlar durant la campanya del tercer espai ves per on ara som el segon espai , coses de la política.

Be la reunió va ser tranqui-la i serena, ven analitzar tot el que passaria amb el pacte i la cartera de regidories com quedava.

Jo feia temps que no anava a una reunió de Grup Municipal. Veus jo no i baix i perdem la possibilitat de anar a govern, que cabrónnnnnnn¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Es mentira, els tres regidors i la gent que els envolta del Grup Municipal ho estant fent molt be. Els hi tinc plena confiança , encara que en algun moment hem tingut les nostres petites discrepàncies al respecte, coses sense importància ja passades.

Tan mateix es molt important en aquests moments crítics tan dins del partit com també a la política de Torelló, tenim que donar coherència de grup i que estem totalment units per una banda els òrgans del partit i per l’altre els representants del Grup Municipal, sense cada u de nosaltres cap seria res, ens necessitem totalment. Així que he pres la decisió de tornar-me a integrar de nou en la política municipal i col·laborar en tot el que pugui per tirar endavant el nostre projecte de poble, juntament amb el tres regidors a l’oposició, i es per això que el proper dilluns aniré al Ple Municipal que fa força temps que no i baix, motivat exclusivament per motius de feina i la no coincidència d’horaris.

El dimarts farem una roda de premsa per explicar com veiem el pacte Sociovergent.

Be no varem acabar massa tard i vam anar a dormir d’horeta.

Diada de Sant Jordi

Avui es la festa del Patró de Catalunya, encara que com a catalans tot i sent el nostre patró no es festa a la majoria de pobles de Catalunya, no es el cas de l’Hospitalet que si es festa.

Avui es un dia especial, per a mi aquest dia sempre a tingut un encant diferent recordo que sempre anàvem a passejar per les Rambles quant era un crio i compràvem el llibre i la rosa per la xicota. Avui m’he llevat amb l’idea de tornar a anar a passejar per les Rambles a mig matí.

Primer de tot he anat a Fira a complir amb una tradició que fa un bon temps que faig, els he portat una rosa a les meves ex-col.laboradores com cada any i aquest any no he fallat, han estat molt contentes per que m’he recordat d’elles. Per mi sempre seran unes bones companyes. A mig mati volia sortir cap a les Rambles però, he preferit anar a donar un volt per Fira a veure la gent i l’ambient que es respira, aquesta es una de les meves tasques actuals. Tinc que ser curos amb el tema no vagi a ser que algú pugui pensar que estic fen campanya electoral per el 2010 , no es així però sempre de mal pensats ni han a tot arreu.

En venien ganes de passejar-me tranquil·lament per els diferents departaments de la casa i amb prudència, per que ells estan treballant , parlar amb el companys.

Eh tret un bon profit del tema i he detectat alguns problemes que no havia tingut en compte fins ara. Es curiós que si no et bellugues no t’arriben les coses. O quant t’arriben ja es complicat el solucionar-les. A partir d’ara estaré mes a la aguait.

També e felicitat a tots els companys que es diuen Jordi de diferents maneres, personalment amb el Calduch i en Freixes , per e-mail a la resta de companys de Fira , per SMS al Jordi Casals i al Serra i al Arumi i al Jordi Montserrat l'he trucat per telèfon i l' he dit que el tornaria a trucar el diumenge que era la mare de deu de Montserrat com faig cada any.

Be sense adonar-me m’ha passat el mati, i a les 13:30 havia quedat amb un amic per dinar, feia força temps que no ens veiem però ens hem anat trucant i ha viscut el meu procés fins ara i tenia ganes de saber com anava tot.

Hem anat a dinar a un restaurant Basc que hi ha al carrer Elisi, 13 , jo he anat alguns cops hi es menja força be , una mica car però molt bo. Per cert ha pagat ell els i passara com despeses de representació a la seva empresa. Es un crack.

Ha estat un dinar molt distes i hem parlat de moltes coses, la mes significativa ha estat el que m’ha trobat molt canviat des de l’ultima vegada que ens varem veure i que feia millor cara i que en trobava molt il·lusionat amb el projecte que porto entre mans.

Un cop hem acabat de dinar , he deixat tot i e volgut anar cap a casa, per poder arribar d’hora, crec que ho tinc merescut, i encara no havia comprat la rosa a la jefa, i tenia clar el que volia portar-li. No he trobat el que volia però l'he comprat quelcom similar , aquest any la rosa era de ferro forjat amb espelma inclosa, es diferent al que tothom fa.

Ha estat una de les millors diades de Sant Jordi de fa molts anys. Estic conten, mica en mica en baix recuperant i soc mes feliç que mai. Sembla un somni.

Us deixo un link d’una pagina que he rebut i que esta molt be.

http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/felicitacio/2008/index.html?id=61582631

Ja som dimarts, els dies passa’n volant.

Un cop passat el tràngol d’ahir en sento mes alliberat que mai, sembla que tingui deu anys menys. He tornat a recuperar l’alegria i les ganes de lluitar que m’havien fet perdre aquest últims anys. Torno a ser el Jaume de sempre, jo m’ho noto i la gent del meu voltant també ho noten.

Avui he anat directament a Via Laietana, he quedat amb la Carlota que aniríem al MAGBA . Estan en un procés de valoració de llocs de treball, igual que nosaltres, ara ells acaben de iniciar-lo, i sembla que l’empresa els hi vulgui implantar sense negociació.

Estan molt perduts en aquest tema i van sol·licitar del sindicat ajuda. La Carlota, companya de fatigues a la FSAP, currant nata com la majoria dels companys que tinc , es la persona que el sindicat va designar per fer el recolzament aquestes companyes del Magba.

Ella a pensat amb mi donat que la situació del Magba es bastant similar a la de Fira, no son estrictament una administració publica, son un consorci i els llocs de treball s’aproximen mes als Firals que no als d’un Ajuntament.

Es curiós la perspectiva que agafes quant estàs d’assessor. Avui estat el primer dia que me llençat "al ruedo" con dirien els toreros, ja sabeu que això dels toros a mi no en va ni gota, però la expressió es curiosa.

Dons el que deia, he començat a parlar de les experiències viscudes a Fira sobre el tema de catalogació i crec que els hi ha estat de molta ajuda. Quant els hi e dit que portàvem mes de tres anys i que encara no estava tancada, han posat el crit al cel i s’han preocupat per si el seu procés seria igual de lent. Jo els hi he dit que no , que es tranquil·litzessin que el nostre era un altre tipus de problemes que no venien al cas.

Be la Carlota m’adjudica’t el Magba, per assessorar i ja hem tancat una propera reunió i un altre amb l’empresa la setmana del 19 de maig.

Quant vaig sentir el MAGBA no recordava on era situat, es curiós però he tornat a passar per molts carrers que pasejava quant era un nen, Pintor Fortuny, Joaquin Costa, la plaça Goya.

Fins hi tot he pres un cafè en una granja que esta davant d’un bar que anàvem amb la Laura quant érem solters que es diu L’Almirall, quin records aquells, com passa el temps, hi com es perdem els mateixos. Sembla que torni a reviure moments i sensacions que tenia totalment oblidades.

A la tarda he tornat a Fira per una reunió d’última hora bastant problemàtica, perdoneu-me que no expliqui res mes es totalment confidencial i no puc dir-ne res.

Ja estem a dilluns a veure que ens depara la setmana. Ara tinc una agenda que es molt important que apunti tot el que tinc pendent, qualsevol errada pot significar no fer quelcom important i el no apuntar una visita o una reunió pot significar cagar-la, es per això que es molt important que abans de quedar en fer quelcom tinc que revisar l’agenda e intentar quadrar-ho tot.

Aquesta setmana tinc dos coses fora , aquest cop a Barcelona i tres dies a Fira.

Dilluns es un dia important estic a Fira, sense a donar-me e anat directament al meu antic lloc de treball. Si avui toca Fira però es per fer l’ultima entrega i traspàs del meu lloc de treball.

Avui en baix comprometre a estar present a la reunió de caps de l’àrea amb el Agustí Cordón.

Per fi després de quasi 20 anys a la casa tindre un Director General assegut a la mateixa taula escoltant el que jo penso de com fem- la feina.

Ha estat un reunió molt distesa . L’Agustí ha pres forces notes, nosaltres ens esforçaven en fer veure que no hi era però ha estat impossible, la seva imatge era allí, escoltant, prenen notes i fen preguntes.

Estàvem tots un xic nerviosos, uns mes que altres però en definitiva nerviosos, no tots teníem el ple convenciment de el que diria cada u de nosaltres, sobre tot els caps no les tenien totes de com reaccionaríem alguns de nosaltres.

Jo m’he comportat correctament fins que en un moment determinat de la reunió m’agafa’t la vena sentimental, ha estat una situació mol tensa fins al final, m’he quedat bloquejat, les paraules no en sortíem de la boca, s’ha tocat el punt mes feble de mi, el pensar que no estimo els projectes que he compartit durant tant temps.

L’Agustí ha estat fenomenal, al finalitzar la reunió m’ha felicitat per l’escrit que vaig publicar , jo l’e correspost amablement.

Vull deixar de pensar en tot això i mirar endavant, queda molta feina a fer a Fira amb l'aspecte social, el meu compromís es amb els companys de Fira , amb tots sense distinció.

No vull angoixar-me, tinc que seguir endavant per a mi i per tots els companys que m’ha fet i en faran costat.

Cap de setmana

Aquest cap de setmana a estat especial.

No sé si te a veure la meva nova situació professional i personal, estic molt mes tranquil, no tinc les angoixes que tenia fins ara. Veig les coses d’un altre color, tot sembla molt millor, realment cada dia estic mes convençut que he fet el pas que tenia que donar per seguir endavant, la meva vida s’estava tornar monòtona total i això ho trencarà, encara que sigui per un temps limitat.

Tan mateix ara toca parlar del cap de setmana i deixar-nos de filosofies, es nota que estic estudiant psicologia no?

El dissabte hem anat a Barna amb la jefa.

Primer hem anat a veure el Saló del Turisme.

Encara que ja tenim el tema de les vacances tancades, aquest any ens farem un far de viatjar, volíem veure les diferents ofertes que es plantegem al certament.

Ja se que avui en dia tot es pot trobar per Internet, però també fa gracia tenir fulletons dels llocs que a lo millor mai hi aniràs però que poden servir per si algun dia toca la flauta, com deia aquell.

Acabàvem d’arribar a Fira i per hom m’he trobat amb el meu benvolgut amic i ex-col.laborador Joaquim, m’ha fet molta il·lusió trobar-lo , tampoc fa tan temps que no ens hem vist però es un tió molt maco , i es un bon amic. He preguntat per els seus sogres que estan bastant fotuts de salut, fins fa poc la seva dona estava a San Sebastian cuidant-los. La evolució es lenta i no hi ha masses esperances.

Be un cop visitat els 4 pavellons que te el saló hem anat a dinar a l’Alternativa, hem gaudit del descompte que tenim els empleats de Fira i hem dinat a meitat de preu.

Es menja força be, he quedat com un senyor amb la dona i per pocs calerons.

Un cop acabats de dinar ens hem dirigit fins les Drassanes de Barcelona, anem a veure una exposició polèmica que s’acaba el dia 22 , es el BODIES, i dic polèmica per que no deixa de ser una exposició de cadàvers conservats amb silicona , tal i com veieu a l’ imatge , que ens ensenya com som realment per dintre.

La exposició se la fan pagar, 19 € per persona, una mica car però un dia es un dia i el mes segur es que no la tornarem a veure mai mes.

Primer fa una mica de fàstic, el veure una persona dissecada , tots son xinesos , per això son tant baixets. Es força educativa i curiosa. Tan mateix es te que tenir una mica d’estomac per anar-hi, segur que el meu gendre ho hagués passat fatal.

Un cop visitada l’exposició, per cer hem fet santament d’anar-hi tan d’hora, quant hem sortit que eren les 16H hi havia una cua d’espant.

Hem pujat per les Rambles, feia molt temps que no hi passejàvem. Hem arribat fins a Portaferrisa, i hem anat de compres, també feia molt temps que no ho fèiem a Barna clar estar.

Hem entrat a totes les tendes de roba que hi havíem, i per que no hem comprat força roba.

Jo m’he quedat un vestit , per si algun dia tinc que anar algun acte fora del corrent.

Amb això de la pèrdua de pes , cada dia estic mes prim, la roba no hem va be i sempre tinc que anar amb texans que son els únics que no es noten que et venen grans.

Quant he comprat el vestit, he pensat amb Salvador (el meu antic cap d’àrea), e inconscientment m’he posat a riure , es que ell li hagués agradat que durant aquests últims anys jo hagués portat corbata a la feina. A lo millor ara aniré algun dia a veure’l amb el vestit i amb corbata jejeje.

Hem gastat bastanta pasta , però que carai son tres dies i ha que gaudir-los.

Aquest diumenge també ha estat molt especial.

M’he llevat d’hora com sempre, pero aquesta vegada era especial tenia que anar a esmorzar de plat amb el meu fill mitja el Roger.

Ell en va comentar ahir dissabte que li feia gracia d'anar a esmorzar amb mi.

Es la primera vegada que ho fem plegats, ja que normalment els diumenges acostuma a dormir fins tard.

Varem decidir anar al santuari de Bellmunt, a San Pere de Torelló.

El dia es gris i plou , fa un xip i xip però que es cala els ossos . Avui coincideix que es fa la ruta “Pels camins del Matxos”què es fa cada any amb un recorregut de 61,6 km, per cert que ningú cregui que nosaltres la varem fer, vam anar en cotxe, com bons “domingueros” que som fins al peu del Santuari i només varem anar a esmorzar.

Per cert us recomano las mongetes amb cansalada o botifarra, les fan de puta mare.

Un cop esmorzats tornarem cap a casa i la resta del diumenge la varem passar sense sortir.

Havia estat un cap de setmana totalment diferent del que estem acostumats.

Es té que tornar repetir.

Ja es divendres, abans sempre deia allò que tots diem “per fi divendres”, ara dic “ostres ja som divendres”. Ho veig diferent, ara les setmanes en passen d’allò mes ràpides. No en dona temps i ja estem de cap de setmana.

Això es bon senyal, vol dir que el que estic fem m’agrada i en passa ràpid.

Com cada divendres, i m’agradaria no perdre el costum, he baixat amb cotxe. Com cada divendres he deixat a la Laura a la fabrica, sempre que faig aquest comentari, en recordo de la cançó de Victor Jara, “te recuerdo Amanda”.

L’entrada a Barna , ni en parlo, com sempre bastant complicada, un trajecte de hora i quart des de Vic fins a Plaça Espanya.

Avui tinc reunió amb els companys del comitè, per analitzar l’oferta que ens ha fet l’empresa en referència al conveni que estem negociant.

Com podeu entendre en aquestes cròniques guardaré total discreció en referència a possibles accions que podríem posar en perill negociacions tant de Fira com d’altres companys fora de Fira.

Ha estat una reunió distesa, hem estat el suficients,Quòrum, només han fallat 3 companys d’ UGT que tenien feina i no han pogut assistir-hi. El presi els ha disculpat, cap problema, no es pot estar a dos llocs a la vegada.

Un cop finalitzada la reunió he estat al despatx ordenant caixes i posant les coses al seu lloc, ja tinc instal·lats els nous armaris.

Estava a punt de marxar que en truquem uns companys que ha tingut un problema amb el seu cap i volien parlar amb mi.

Hem estat una estoneta comentant la situació i he sortit cagan llets cap a Vic a buscar la dona.

He arribat justet, ja feia una estoneta que esperava.

Comença el cap de setmana

Avui m’espera un dia fort.

Aquesta vegada he quedat amb el Gabriel que en recolliria a l’Hospitalet a l’estació de RENFE. Quant he arribat a Sants he seguit trajecte fins Hospitalet, al intentar sortir el bitllet donava error i no podia sortir, sor que el segureta no ha posat problemes.

Avui he conegut la companya actual del Gabriel.

Es un dia gris i per fi plou, però encara que feia molta falta que plogués a nosaltres ens ha complicat el viatge, conduir amb pluja no es el millor que et pot passar.

Sort que Gabriel condueix força bé, ja sabeu que soc un pejiguero amb aquest tema i que en costa anar en cotxe sense conduir, només hi vaig amb determinades persones.

Be el nostre destí es Palamós, però primer tenim que passar a veure un company de Vidreres.

Es un tipus molt trempat, si us tinc que ser sincer no recordo com es diu però es veia de molt bona fe.

Hem estat una bona estona. Hem esmorzat be per que segur que després no dinem , ja que jo tinc que estar sens falta a Fira a les 17h i no se a quina hora acabarem a Palamós.

Hem anat cap a Palamós, i hem trobat caravana degut a la pluja i les obres que estan fent a la carretera.

Havíem quedat amb els companys del Comitè de l’Ajuntament , aquí tenim majoria nosaltres, que anàvem a constituir la mesa de negociació del conveni hi era molt important que hi assistíssim donat que havia un petit entrebanc i es constituïa mesa única, tan per laborals com per funcionaris.

Hem tingut una reunió prèvia amb els companys d’un quart d’hora, i ens han explicat alguns problemes que tenen ells al seu Ajuntament.

Tenen un cap de RRHH nou i els politics (PSC) son també nous. Hi havien per par de l’empresa 3 politics el de RRHH i un assessor extern que no tenia molt bona relació amb Gabriel, s’ha fet el lloguis i tot anat força be.

Hem estat força estona per constituir la mesa , donat que es tenia que fer procediments especials per que després no hi hagin problemes, ja que en aquesta mesa es negociarà tot , tan lo que es referent als laboral com als funcionaris.

Després un cop acabada la reunió, eren mes de les 14:30 hem acabat de concretar temes amb els companys del Comitè i en principi tornarem a pujar el proper 8 de maig que es quant es torna a convocar la mesa. No se si jo pujaré.

Com e dit abans hem baixat cagan llets a Barna, jo tinc que estar sens falta a Fira a les 17 h, no hem dinat , sort del esmorzar a Vidreres, però a saber on el tenim , el mes segur es que ja estigui als peus. Tinc una gana que m’esmolo però no tinc temps ni per menjar un bocata.

Arribo a la reunió 5 minuts tard, acabava de començar, el tema va sobre JSP i l proposta que fa l’empresa per canviar els horaris d’aquest col·lectiu.

La reunió s’allarga mes del compte i acaben passades les 19, ja he fet tard per agafar el tren i en tindré que esperar a de les 20h , a sobre avui tenia un sopar a Vic amb el Puigcercós. No hi podré anar en sap molt de greu.

Per sort el Jordi encara esta a Barna i pujaré amb ell. Així podré anar al sopar,dia complert.

El sopar ha estat un èxit per tot, primer amb la gana que tenia he menjat com un bacó, no tinc per que amagar-me’n, desprès el Puigcercós ha estat pletòric, mai l’havia vist tan convincent com aquesta vegada, cada dia m’agrada mes com parla i com pensa.

Desprès l’Albert en porta fins a casa.

Per fi he arribat a caseta son la una i mitja de la matinada i agafo el llit totalment pla.

Demà serà un altre dia.

Avui tocava estar a Fira, ha estat el primer dia fora totalment del departament.

El dilluns ja hi vaig estar-hi però teníem una reunió d’àrea per preparar la propera del dia 21 amb l’Agustí Cordón.

Ens hem reunit mitja -hora al menjador amb els integrants de la catalogació, només érem el Jordi, el Benito la Maria i jo, la resta no han pogut assistir-hi.

Era per preparar i contestar a la convocatòria de reunió del divendres.

Hem acordat posposar-la donat que nosaltres ja teníem una reunió per parlar de la proposta que ens va fer l’empresa el passat divendres sobre el tema de conveni.

Després un cop acabada la reunió he tornat al meu despatx al palau 8 a posar una mica d’orde amb tot el tema del trasllat.

He aconseguit un armari i una cadira de segona mà però que faran la seva funció.

Dia sense problemes i entrebancs com sempre agafo el tren a la mateixa hora per tornar cap a casa.

Avui ha estat la meva primera sortida com alliberat total.

He quedat amb el Gabriel (lo jefe) davant del restaurant les 7 portes , on en recolliria per anar a Girona.

Tinc una sensació molt entranya, no estic acostumat a anar per el carrer aquestes hores del dia. Sempre fins ara estava a l’oficina de Fira i no en creia que a fora hi havia vida.

Ha estat un trajecte molt curt , la conversa ha estat molt amena, es bo que ens coneguem plegats, la relació es diferent, fins ara ens veiem de tant en tant i no teníem cap responsabilitat un cap a l’altre, espero que la relació no canviï , donades les circumstancies.

Hem arribat a Girona, he recordat vells temps l’època que vaig a estar a punt d’anar-hi a treballar per el Hipercor, hi en passat per davant i he tornat a tenir una sensació entranya.

Be arriben a un bar on havíem quedat amb el Secretaria General de la Fsap a Girona l’Andreu, també a vingut el Dídac. Han estat parlem amb el Gabriel sobre la distribució de la feina a Girona, hi ha molt camp per recorre i nosaltres des de Barcelona els hi estem tirant una mà.

Desprès hem anat a la Delegació que tenim a Girona, hi hem estat amb dos companys més comentant temes diversos.

Desprès hem anat cap a La Bisbal de l’Empordà on teníem que donar recolzament els companys del Comitè del Consell Comarcal del Baix Ampurdà, estem en minoria en aquesta entitat, amb una assemblea que s’havia convocat amb el treballadors.

Jo estic totalment en practiques i no he fet mes que prendre notes sobre el que es deia i escoltava les intervencions de l’assemblea.

Canvia molt quant fem les assemblees a la nostre empresa, i et tu que tens que donar la cara davant dels companys.

Ara ho veig des de un altre prisma i no m’afecta tant per que la meva implicació en el dia a dia no es la mateixa fora de Fira.

Quant estic a Fira es totalment diferent la perspectiva també ho es.

Be hem tingut una entrada triomfal , sense donar-nos érem fora de la reunió prèvia per que la Presidenta del Comitè (UGT) has ha fotut fora.

Desprès el Gabriel ha intervingut a l’assemblea i els seus comentaris han agradat molt a la gent i en algun moment ham posat en un compromís a la gent d’ UGT, que veien que l’assemblea se’ls hi anava de les mans.

Ells portaven un propòsit i el Gabriel els hi ha destrossat totalment. No era lògic el que ells proposaven i es veia que els interessava , sobre tot a la Presidenta, que es tenia que pactar ja, alguna relació oculta tindria que haver-hi.

Al final s’ acordat que s’analitzaria l’oferta de la empresa i es presentaria una contraproposta mes adient i real, no com la primera que va presentar el comitè que era una exageració.

Durant l’assemblea varem detectar algunes persones que podrien ser interessants per formar part de la secció sindical.

Un cop acavada l’assamblea hem anat a portar a l’Andreu a Figueres. Alli en menjat unes tapas i corrent cap a Barna per poder agafar el tren de les 19 i poder anar cap a casa com cada dia.

He arribat a casa cansat, molt mes que sempre pero feliç i content , ha estat el meu primer dia d’alliberació i no tan sols sindical si no també professional.

En fa l’afecta que aquesta nova feina sera molt gratificant per a mí.

Benvolguts/des companys/es:

Ara farà set anys que uns quants companys i jo vàrem decidir compartir un projecte comú per millorar la situació laboral dels treballadors de Fira. En aquell moment vàrem apostar per una nova opció sindical que no tenia representació a Fira.
L’aposta va ser per CCOO i no ens vàrem equivocar.

Amb les eleccions del 2002, va ser la nostra estrena com a representaciò sindical, vàrem treure un resultat inesperat per a tots i es va aconseguir que 8 membres de la nostra llista sortissin escollits com a Delegats del Comitè. Des d’aquell moment l a responsabilitat ha estat molt gran per a nosaltres i amb les eleccions del 2006 vàrem tornar a repetir els mateixos resultats .

En l’ànim de seguir consolidant la nostra opció, el propi Sindicat em proposa plantejar-li a la Direcció de Fira el fet de “alliberar-me”, és a dir, acumular en la meva persona part de les hores
sindicals dels meus companys de la llista de CCOO, per així tenir una dedicació en exclusiva per a fer accions sindicals.

Jo en aquells moments vaig tenir certs dubtes sobre la proposta, i veia més inconvenients que avantatges, no tenia massa clar haver de fer un “STOP” en la meva vida professional.
Però a la fi em vaig decidir per dir que SI.

Només quedava comunicar als meus companys de llista la proposta i esperar a veure quina reacció
tenien al respecte.
Com sempre no em van defraudar, al contrari van encoratjar -me a seguir endavant en presentar la
proposta a la Direcció General . Finalment vaig decidir a tirar endavant .
El propi Joan Coscubiela (Secretari General de CCOO de Catalunya ) li va fer la proposta a l’Agustí
Cordón abans de Nadal. I finalment, després de uns mesos de deliberacions la Direcció de Fira la
va aprovar.
Es tracta d’una situació que és molt comú a moltes empreses, però a Fira era la primera vegada que es proposava formalment i que s’acceptava per part de la Direcció.

Be, i ara us preguntareu que farà el Martí a partir d’ara?. Desapareixerà de Fira i no el veurem mes?.

Per a donar resposta a les preguntes, us explicaré com queda la meva situació.
La meva tasca i responsabilitat és treballar en dos vessants.
La primera i la més important, és FIRA, la meva tasca serà seguir treballant, però ara en
exclusivitat, per a millorar les condicions laborals de tots els companys, sense haver d’estar
pendent del dia a dia professional (Administració Proveïdors); per a mi aquesta és i serà la
prioritària.
Una segona enfocada a fer d’assessor en altres empreses, per això m’he de formar i aquesta formació també servirà per Fira. Això també farà que qualsevol assessorament que necessitem del
Sindicat, serà més directe a partir d’ara gràcies a la meva estreta relació amb ells.
Per a mi és un repte que afronto amb il·lusió i amb moltes ganes.
Sé que d’aquí un temps, quan hagi de tornar a incorporar-me laboralment, ja que aquesta tasca és temporal fins a les properes Eleccions S indicals, trobaré que el meu lloc de treball actual estarà ocupat per un altra persona, però tot i així em dóna moltes forces el veure que estic col·laborant per millorar les condicions laborals, i , en alguns casos fins i tot personals, de tots vosaltres.
Sé que alguns no entendreu aquesta situació, només us demano que un cop m és dipositeu la vostra confiança en mi i en la gent que m’acompanya i pode u estar segurs que no us defraudarem.

A partir de la publicació d’aquesta nota em podreu seguir localitzant als mateixos telèfons, o a través del meu e-mail de Fira i físicament estaré situat al Palau 8 al despatx que tenim de CCOO.
No us he de dir que per a qualsevol cosa que necessiteu, estic a la vostra disposici ó i amb les mateixes ganes de sempre estaré per ajudar-vos o per aclarir-vos qualsevol dubte.

Només em resta agrair la confiança que heu tingut fins ara i la que m’agradaria que tinguéssiu a partir d’aquest moment.

Jaume Martí i Mestres.