Ja som dimarts, els dies passa’n volant.

Un cop passat el tràngol d’ahir en sento mes alliberat que mai, sembla que tingui deu anys menys. He tornat a recuperar l’alegria i les ganes de lluitar que m’havien fet perdre aquest últims anys. Torno a ser el Jaume de sempre, jo m’ho noto i la gent del meu voltant també ho noten.

Avui he anat directament a Via Laietana, he quedat amb la Carlota que aniríem al MAGBA . Estan en un procés de valoració de llocs de treball, igual que nosaltres, ara ells acaben de iniciar-lo, i sembla que l’empresa els hi vulgui implantar sense negociació.

Estan molt perduts en aquest tema i van sol·licitar del sindicat ajuda. La Carlota, companya de fatigues a la FSAP, currant nata com la majoria dels companys que tinc , es la persona que el sindicat va designar per fer el recolzament aquestes companyes del Magba.

Ella a pensat amb mi donat que la situació del Magba es bastant similar a la de Fira, no son estrictament una administració publica, son un consorci i els llocs de treball s’aproximen mes als Firals que no als d’un Ajuntament.

Es curiós la perspectiva que agafes quant estàs d’assessor. Avui estat el primer dia que me llençat "al ruedo" con dirien els toreros, ja sabeu que això dels toros a mi no en va ni gota, però la expressió es curiosa.

Dons el que deia, he començat a parlar de les experiències viscudes a Fira sobre el tema de catalogació i crec que els hi ha estat de molta ajuda. Quant els hi e dit que portàvem mes de tres anys i que encara no estava tancada, han posat el crit al cel i s’han preocupat per si el seu procés seria igual de lent. Jo els hi he dit que no , que es tranquil·litzessin que el nostre era un altre tipus de problemes que no venien al cas.

Be la Carlota m’adjudica’t el Magba, per assessorar i ja hem tancat una propera reunió i un altre amb l’empresa la setmana del 19 de maig.

Quant vaig sentir el MAGBA no recordava on era situat, es curiós però he tornat a passar per molts carrers que pasejava quant era un nen, Pintor Fortuny, Joaquin Costa, la plaça Goya.

Fins hi tot he pres un cafè en una granja que esta davant d’un bar que anàvem amb la Laura quant érem solters que es diu L’Almirall, quin records aquells, com passa el temps, hi com es perdem els mateixos. Sembla que torni a reviure moments i sensacions que tenia totalment oblidades.

A la tarda he tornat a Fira per una reunió d’última hora bastant problemàtica, perdoneu-me que no expliqui res mes es totalment confidencial i no puc dir-ne res.