Cap de setmana

Aquest cap de setmana a estat especial.

No sé si te a veure la meva nova situació professional i personal, estic molt mes tranquil, no tinc les angoixes que tenia fins ara. Veig les coses d’un altre color, tot sembla molt millor, realment cada dia estic mes convençut que he fet el pas que tenia que donar per seguir endavant, la meva vida s’estava tornar monòtona total i això ho trencarà, encara que sigui per un temps limitat.

Tan mateix ara toca parlar del cap de setmana i deixar-nos de filosofies, es nota que estic estudiant psicologia no?

El dissabte hem anat a Barna amb la jefa.

Primer hem anat a veure el Saló del Turisme.

Encara que ja tenim el tema de les vacances tancades, aquest any ens farem un far de viatjar, volíem veure les diferents ofertes que es plantegem al certament.

Ja se que avui en dia tot es pot trobar per Internet, però també fa gracia tenir fulletons dels llocs que a lo millor mai hi aniràs però que poden servir per si algun dia toca la flauta, com deia aquell.

Acabàvem d’arribar a Fira i per hom m’he trobat amb el meu benvolgut amic i ex-col.laborador Joaquim, m’ha fet molta il·lusió trobar-lo , tampoc fa tan temps que no ens hem vist però es un tió molt maco , i es un bon amic. He preguntat per els seus sogres que estan bastant fotuts de salut, fins fa poc la seva dona estava a San Sebastian cuidant-los. La evolució es lenta i no hi ha masses esperances.

Be un cop visitat els 4 pavellons que te el saló hem anat a dinar a l’Alternativa, hem gaudit del descompte que tenim els empleats de Fira i hem dinat a meitat de preu.

Es menja força be, he quedat com un senyor amb la dona i per pocs calerons.

Un cop acabats de dinar ens hem dirigit fins les Drassanes de Barcelona, anem a veure una exposició polèmica que s’acaba el dia 22 , es el BODIES, i dic polèmica per que no deixa de ser una exposició de cadàvers conservats amb silicona , tal i com veieu a l’ imatge , que ens ensenya com som realment per dintre.

La exposició se la fan pagar, 19 € per persona, una mica car però un dia es un dia i el mes segur es que no la tornarem a veure mai mes.

Primer fa una mica de fàstic, el veure una persona dissecada , tots son xinesos , per això son tant baixets. Es força educativa i curiosa. Tan mateix es te que tenir una mica d’estomac per anar-hi, segur que el meu gendre ho hagués passat fatal.

Un cop visitada l’exposició, per cer hem fet santament d’anar-hi tan d’hora, quant hem sortit que eren les 16H hi havia una cua d’espant.

Hem pujat per les Rambles, feia molt temps que no hi passejàvem. Hem arribat fins a Portaferrisa, i hem anat de compres, també feia molt temps que no ho fèiem a Barna clar estar.

Hem entrat a totes les tendes de roba que hi havíem, i per que no hem comprat força roba.

Jo m’he quedat un vestit , per si algun dia tinc que anar algun acte fora del corrent.

Amb això de la pèrdua de pes , cada dia estic mes prim, la roba no hem va be i sempre tinc que anar amb texans que son els únics que no es noten que et venen grans.

Quant he comprat el vestit, he pensat amb Salvador (el meu antic cap d’àrea), e inconscientment m’he posat a riure , es que ell li hagués agradat que durant aquests últims anys jo hagués portat corbata a la feina. A lo millor ara aniré algun dia a veure’l amb el vestit i amb corbata jejeje.

Hem gastat bastanta pasta , però que carai son tres dies i ha que gaudir-los.

Aquest diumenge també ha estat molt especial.

M’he llevat d’hora com sempre, pero aquesta vegada era especial tenia que anar a esmorzar de plat amb el meu fill mitja el Roger.

Ell en va comentar ahir dissabte que li feia gracia d'anar a esmorzar amb mi.

Es la primera vegada que ho fem plegats, ja que normalment els diumenges acostuma a dormir fins tard.

Varem decidir anar al santuari de Bellmunt, a San Pere de Torelló.

El dia es gris i plou , fa un xip i xip però que es cala els ossos . Avui coincideix que es fa la ruta “Pels camins del Matxos”què es fa cada any amb un recorregut de 61,6 km, per cert que ningú cregui que nosaltres la varem fer, vam anar en cotxe, com bons “domingueros” que som fins al peu del Santuari i només varem anar a esmorzar.

Per cert us recomano las mongetes amb cansalada o botifarra, les fan de puta mare.

Un cop esmorzats tornarem cap a casa i la resta del diumenge la varem passar sense sortir.

Havia estat un cap de setmana totalment diferent del que estem acostumats.

Es té que tornar repetir.