Ja es divendres, abans sempre deia allò que tots diem “per fi divendres”, ara dic “ostres ja som divendres”. Ho veig diferent, ara les setmanes en passen d’allò mes ràpides. No en dona temps i ja estem de cap de setmana.

Això es bon senyal, vol dir que el que estic fem m’agrada i en passa ràpid.

Com cada divendres, i m’agradaria no perdre el costum, he baixat amb cotxe. Com cada divendres he deixat a la Laura a la fabrica, sempre que faig aquest comentari, en recordo de la cançó de Victor Jara, “te recuerdo Amanda”.

L’entrada a Barna , ni en parlo, com sempre bastant complicada, un trajecte de hora i quart des de Vic fins a Plaça Espanya.

Avui tinc reunió amb els companys del comitè, per analitzar l’oferta que ens ha fet l’empresa en referència al conveni que estem negociant.

Com podeu entendre en aquestes cròniques guardaré total discreció en referència a possibles accions que podríem posar en perill negociacions tant de Fira com d’altres companys fora de Fira.

Ha estat una reunió distesa, hem estat el suficients,Quòrum, només han fallat 3 companys d’ UGT que tenien feina i no han pogut assistir-hi. El presi els ha disculpat, cap problema, no es pot estar a dos llocs a la vegada.

Un cop finalitzada la reunió he estat al despatx ordenant caixes i posant les coses al seu lloc, ja tinc instal·lats els nous armaris.

Estava a punt de marxar que en truquem uns companys que ha tingut un problema amb el seu cap i volien parlar amb mi.

Hem estat una estoneta comentant la situació i he sortit cagan llets cap a Vic a buscar la dona.

He arribat justet, ja feia una estoneta que esperava.

Comença el cap de setmana